La joia del Museu del mes de juny: Cotxe BB-2597 Harlan

1 juny
01-10190

Cotxes Harlan – Wyrsch Ostermundigen, K. – Arxiu personal de Gustavo Reder

Quan l’Estat va atorgar la concessió de la línia ferroviària entre Valls, Vilanova i Barcelona, en Francesc Gumà i Ferran va promoure, al juny de 1878 la creació de la petita Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. Des d’aleshores i fins a la data de la inauguració de la línia, quedava per fer la gran tasca de construir la línia i triar el material motor i mòbil. (Versión en castellano)

02

Francesc Gumà i Ferran

Pel que fa al triatge del material, i pot ser per la seva trajectòria com a indiano a Cuba es va decidir per l’adquisició de material nord-americà i no pas l’europeu, que era l’elecció més habitual. Així, per a la inauguració del tram de Barcelona a Vilanova es van rebre 9 locomotores construïdes per la Companyia Rogers & Machines Works de Patterson, en New Jersey i 24 cotxes de bogis construïts per la Companyia Harlan & Hollings de Wilmington en Delaware. Al poc temps de la inauguració de la línia es va fer un segon encàrrec de sis cotxes més, sent el resultat final de dos cotxes de primera classe; tres mixts de primera i tercera; vuit cotxes de segona classe; divuit cotxes de tercera classe i un cotxe saló anomenat Gumà i reservat per al transport de directius de la Companyia i personalitats.

La singularitat i valor d’aquests cotxes Harlan és que van ser un dels vehicles que per primera vegada es van introduir a Europa procedents dels Estats Units, com delata el seu aspecte, molt similar als trens del Far West. Les seves innovadores característiques tècniques van ser una fita en l’Europa de la seva època, van utilitzar per primera vegada en el vell continent els bogis o carretons sostenidors de les rodes dels cotxes, la qual cosa va suposar un avanç en el confort prestat als viatgers. Una altra millora va ser la incorporació del sistema de frenat Westinghouse, predecessor dels actuals sistemes moderns de frenada. Aquestes innovacions feien d’ells uns vehicles únics i molt evolucionats.

03

Esquema d’un cotxe Harlan

En un primer moment, donat que la Companyia no disposava de més cotxes, van prestar tot tipus de serveis, un cop la VVB es va integrar al TBF primer i a MZA després, es van transformar en cotxes de segona i tercera classe i van prestar serveis de rodalies a Barcelona amb una llarga vida útil que es va perllongar fins a la dècada dels seixanta del segle XX, ja que al introduir la tracció elèctrica les locomotores Alsthom 7600 i el seu gran esforç de tracció, molt superior al de les locomotores de vapor, va provocar acceleracions prou fortes i les seves caixes de fusta es deformaven.

04-2703

Arenys de Mar – Ribera Colomer, Francesc – Arxiu fotogràfic MFC

Fins avui només ens ha arribat un cotxe Harlan, que anteriorment era de primera classe. A RENFE va ser matriculat com BB2597, per tant de segona classe. Aquest vehicle es va exposar a Vilanova i la Geltrú al Congrés de Modelisme Europeu del MOROP de l’any 1972 i va romandre a les instal•lacions del que seria el futur Museu. A l’espera de recursos per a la seva restauració, es va situar a una via exterior de les instal•lacions, ubicació que va accelerar el procés de deteriorament que va patir als anys 90. Així l’any 1999, quan es va traslladar definitivament a una via coberta de l’edifici de la Rotonda del Museu, l’estat de conservació del vehicle era molt deficient.

05-0002 (1)

El cotxe saló Gumà l’any 1881 en Wilmington, als tallers de Harlan (Arxiu Museu Victor Balaguer, M. Maristany)

Aquest vehicle està en procés de rehabilitació des de l’any 2008. Aquesta restauració ha buscat recuperar la peça amb l’aspecte exterior que va presentar els últims anys del seu ús. Les primeres actuacions de restauració les va realitzar un petit grup de voluntaris provinents del taller de reparació i manteniment de Renfe de Vilanova que van començar a col•laborar amb el Museu l’any 2008. A partir del 2009 es crea l’Associació Socis i Col•laboradors del Museu (SiC) amb un Programa de Restauració que comença a realitzar tasques de neteja i rehabilitació d’algunes de les peces del cotxe Harlan i que més endavant realitzaran les següents actuacions: s’han refet els suports de les baranes de les plataformes, les escales d’accés al vehicle, l’enllumenat, l’escut central i laterals, les finestres i portes, el sostre tant interior com exterior i el vernís exterior.

06

Restauració 1

En aquest punt, la direcció del Museu, va avaluar les tasques efectuades i va decidir activar el projecte de recuperació per a poder exposar-ho al públic a partir del període 2015-2016. Ara, la recuperació dels bogis i la finalització de la retolació exterior són les ultimes feines que realitzen els voluntaris per aconseguir la seva exhibició a la col•lecció permanent.

07

Restauració 2

La rehabilitació del vehicle és força significativa per a la col•lecció del Museu i per al Patrimoni Ferroviari en general. Aquest vehicle es convertirà, quan sigui incorporat plenament a l’exposició permanent, en un dels elements distintius i més valuosos del Museu.

08

Estat actual del cotxe Harlan

Bibliografia:
• Las locomotoras americanas del VVB de Joan Alberich i Josep Marín.
• Breve historia del VVB y de su material, Revista Carril núm. 6 (1983) de Eugeni Cardona.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: