Ferrocarril i poesia, “blogger convidada” Teresa Costa-Gramunt

3 març

Imatge del tren en marxa J.M.W. Turner

Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l’Oest. J.M.W. Turner (1844)

Teresa Costa-Gramunt, escriptora i humanista, va col·laborar durant uns anys amb el Museu en la creació i coordinació del Cicle Poètic “Viatges i Hospitalitat”, una programació que va portar al Museu diversos autors de poesia que en algun moment de la seva obra havien fet servir el tren com a element inspirador i motivador. Tota una experiència deliciosa per al museu i les persones participants en cada una de les sessions realitzades.

Costa-Gramunt és també dissenyadora especialitzada en ex-libris, amb els que ha participat en un centenar d’exposicions i alguns dels quals es troben en museus i biblioteques de tot el món. Col·laboradora de la revista Ex-libris (portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes), ha impartit tallers d’ex-libris, ha donat conferències i escriu sobre aquest tema. És fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), i presidenta de l’Associació de Dones Artistes Som 7, integrada per Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Lluïsa García-Muro i Núria Tortras. Des de 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària i ha publicat uns quaranta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica.

Com a “blogger convidada” del Museu ens ha fet arribar aquest text que us deixem. Gràcies Teresa!

Ferrocarril i poesia

El ferrocarril és alguna cosa més que un mitjà de transport: és un mitjà que ha creat cultura. Una locomotora, un vagó i el seu tric-trac, les vies i els seus encreuaments, el mateix viatge en tren, no només són motiu d’inspiració per a un poema sinó que també s’han constituït en metàfores poètiques.

D’ençà que es va inventar, crec no hi ha hagut cap poeta que no hagi utilitzat una imatge relacionada amb el ferrocarril. Les imatges, tan poderosament visuals, que evoquen un viatge en tren, són per elles mateixes poesia encara que les trobem en un text en prosa… o en una pintura.

Algú com el pintor britànic J. M. W. Turner (1775-1851), tan temerós de la modernitat galopant que podia fer perdre la visió arcàdica de la vida, el 1844 va pintar una de les teles més poètiques del viatge en ferrocarril. Aquesta pintura va més enllà del seu títol: Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l’Oest. Aquesta pintura va més enllà de mostrar a l’espectador un tren en marxa: és una pintura metafísica, ja que a través de la figura d’un tren, la nostra imaginació creativa fa sentir als viatgers entrar de ple en un cel que és la llum pura. En la seva Divina Comèdia, Dant no va descriure millor que el bo de Turner aquest fondre’s en les partícules elementals que, segons la ciència, són llum.

 

Teresa Costa-Gramunt, escritora y humanista, colaboró durante unos años con el Museo en la creación y coordinación del Ciclo Poético “Viajes y Hospitalidad”, una programación que trajo al Museo diversos autores de poesía que en algún momento de la su obra habían usado el tren como elemento inspirador y motivador. Toda una experiencia deliciosa para el museo y las personas participantes en cada una de las sesiones realizadas.

Costa-Gramunt es también diseñadora especializada en exlibris, con los que ha participado en un centenar de exposiciones y algunos de los cuales se encuentran en museos y bibliotecas de todo el mundo. Colaboradora de la revista Ex-libris (portavoz de la Asociación Catalana de Exlibristes), ha impartido talleres de ex libris, ha dado conferencias y escribe sobre este tema. Es fundadora y vicepresidenta de la Asociación Catalana de Exlibristes (1989), y presidenta de la Asociación de Mujeres Artistas Somos 7, integrada por Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Luisa García-Muro y Nuria Tortras . Desde 1990 se ha dedicado básicamente a la creación literaria y ha publicado unos cuarenta libros entre ensayos, narraciones, poemas y prosa poética.

Como “Blogger invitada” del Museo, nos ha enviado este texto que os dejamos. ¡Gracias, Teresa!

Ferrocarril y poesía

El ferrocarril es algo más que un medio de transporte: es un medio que ha creado cultura. Una locomotora, un vagón y su tric-trac, las vías y sus cruces, el mismo viaje en tren, no sólo son motivo de inspiración para un poema sino que también se han constituido en metáforas poéticas.

Desde que se inventó, creo no ha habido ningún poeta que no haya utilizado una imagen relacionada con el ferrocarril. Las imágenes, tan poderosamente visuales, que evocan un viaje en tren, son por sí mismas poesía aunque las encontramos en un texto en prosa… o en una pintura.

Alguien como el pintor británico JM W. Turner (1775-1851), tan temeroso de la modernidad galopante que podía hacer perder la visión arcádica de la vida, en 1844 pintó una de las telas más poéticas del viaje en ferrocarril. Esta pintura va más allá de su título: Lluvia, vapor y velocidad. El gran ferrocarril del Oeste. Esta pintura va más allá de mostrar al espectador un tren en marcha: es una pintura metafísica, ya que a través de la figura de un tren, nuestra imaginación creativa hace sentir a los viajeros entrar de lleno en un cielo que es la luz pura. En su Divina Comedia, Dante no describió mejor que el bueno de Turner este fundirse en las partículas elementales que, según la ciencia, son luz.

 

Advertisements

Una resposta to “Ferrocarril i poesia, “blogger convidada” Teresa Costa-Gramunt”

  1. Teresa Costa-Gramunt Març 3, 2016 a 13:09 #

    Molt contenta de ser de nou al Museu del Ferrocarril, aquesta vegada via blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: