La joia del Museu del mes d’octubre: Composició del Talgo II

7 oct.
045

Talgo II. Fons FFE

El primer tren Talgo en servei comercial va ser el Talgo II, hereu del prototipus Talgo I, i integrava part de les seves innovacions tecnològiques. La major part encara es conserven en els actuals Talgo: branques articulades, lleugeres, amb centre de gravetat baix i rodament independent. Al marge de la tecnologia, proporcionava un confort inèdit per a l’època: butaques inclinables, servei de menjars al seient, portes d’accés a nivell de l’andana, finestres panoràmiques, aire condicionat i cotxe de cua mirador. Cal recordar que als anys 50, la majoria de la població tan sols coneixia els seients de fusta. (Versión en Castellano)

El confort símbol del Talgo II. Fons FFE

El confort símbol del Talgo II. Fons FFE

Al desembre del 1945 es va signar el contracte per a la fabricació de locomotores a la fàbrica de Berwick (Pennsylvania) i dels cotxes als tallers de la American Car and Foundry (A.C.F.), als Estats Units. Segons projecte i direcció tècnica d’enginyers espanyols, va ser construït als Estats Units, davant la impossibilitat de la industria espanyola per abastir dels materials i la tecnologia necessaris. Es van encarregar 2 trens d’amplada ibèrica amb locomotora dièsel i setze cotxes cadascu, encarregant una tercera locomotora com a reserva. Aquests trens es van assajar als EUA l’any 1948.

El Monte Moncayo en plena descàrrega de la composició Talgo II. Font desconeguda

El Monte Moncayo en plena descàrrega de la composició Talgo II. Font desconeguda

El 9 de novembre de 1949 van arribar les tres locomotores al port de Santurce i les dues composicions ho van fer al port de Pasajes el 24 del mateix mes a bord del vaixell Monte Moncayo. El naixement de la protecció de les verges a les locomotores de Talgo es va iniciar aquí, donat que al ser transportades en vaixell la pòlissa d’assegurança era tan quantiosa que el patriarca dels Oriol va decidir no subscriure cap document, i encomanar-se a la protecció de la Mare de Déu de la qual eren fervents creients. Les tres primeres locomotores van rebre el nom de les patrones de la Hispanitat, Guipúscoa i Bilbao (Pilar, Aránzazu i Begoña). Quan Renfe va adquirir els trens va decidir mantenir aquesta tradició que ha continuat fins a principis del segle XXI.

La primera prova a Espanya va ser el 14 de desembre, el tren va sortir del port de Pasajes, va arribar a Irún i des de allà es va dirigir a San Sebastià i a continuació va tornar al seu punt d’origen. El tren portava sacs de sorra repartits pels cotxes per fer de contrapès. Malgrat que la velocitat màxima a la que va arribar va ser de 70 km/h. per les circumstàncies meteorològiques adverses la proba va ser considerada reeixida.

Talgo II en circulació. Fons FFE

Talgo II en circulació. Fons FFE

La seva inauguració oficial va ser el 2 de marc quan el aleshores cap d’estat va recorre el trajecte Las Matas-Valladolid. En aquest viatge el comboi va assolir la velocitat de 142 km/h. record absolut de velocitat a Espanya. El 14 de juliol va començar el servei regular a la relació Madrid-Hendaya amb quatre trens setmanals i es va autoritzar la circulació a una velocitat màxima de 120 km/h.

Com que no eren reversibles els Talgo II eren invertits donant la volta pel port de Barcelona. Fons Talgo

Com que no eren reversibles els Talgo II eren invertits donant la volta pel port de Barcelona. Fons Talgo

Els propers anys els Talgo es van refermar i així el 1952 Renfe va decidir l’adquisició de tot el material a Patents Talgo i el novembre de 1958 es va acordar l’adquisició també del Talgo model 1949 dels Estats Units, d’aquesta composició els cotxes van arribar el 1959 i la locomotora un any després degut a la seva adaptació a l’ample de via ibèric. Aquest material va prestar servei entre Madrid i Barcelona batejant la locomotora amb el nom de Verge de Montserrat. Aquestes són les darreres incorporacions a la sèrie Talgo II fins a l’any 1964 quan va entrar en servei les noves composicions de la sèrie Talgo III.

Els cotxes del Talgo II varen rodar fins el 1972 a la relació Madrid-Palència, però les quatre locomotores encara varen circular fins el 1976, remolcant els cotxes del Talgo III, el seu successor. Se’n conserven avui les composicions dels museus de Delícies, amb la locomotora Virgen de Aránzazu i Vilanova i la Geltrú amb la Virgen de Begoña.

006 Talgos Museu

Els vehicles Talgo del Museu del Ferrocarril de Catalunya

El Museu del Ferrocarril de Catalunya disposa, a més de la composició del Talgo II, de tres locomotores més de la sèrie Talgo III i Talgo IV, i una composició sencera del Catalan Talgo, aquesta darrera apta per a la circulació, tots aquests vehicles constitueixen la col•lecció de vehicles Talgo més important que existeix a cap Museu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: