La joia del Museu del mes de novembre: Ferrocarril Central de Aragó / Locomotora de vapor 240-2074 Tubize

14 nov.

A finals del segle XIX, Terol, juntament amb Soria i Almeria eren les úniques capitals de província sense ferrocarril tot i que van haver diversos projectes. Finalment, al juliol de 1894 es va publicar la llei definitiva que haurà de propiciar la construcció del Ferrocarril Central de Aragó (FCA). (Versión en castellano)

Per a la concessió no hi van participar les dues grans companyies a Espanya, la MZA i Norte ja que des de la crisis de 1864 es van tornar molt prudents a l’hora de licitar per concessions. L’única companyia que es va interessar per la construcció i explotació de la línia va ser la belga Société Générale pour favoriser l’industrie Nationale. Aquesta Societat va crear la Société Anonyme de construction de chemins de fer en Espagne com a intermediària i aquesta per la seva part va crear per al govern del ferrocarril la Compañia del Ferrocarril Central de Aragón.

Finalment, el 31 de desembre de 1902 es va declarar oficialment terminada la construcció de la línia, des d’aquest moment es va iniciar l’etapa d’explotació.

2

Vista frontal de la locomotora FCA 74

A l’any 1927, ja en plena explotació de la línia, va sorgir l’idea de crear un tren ràpid entre les estacions de Calatayud i València. Un tren amb major velocitat i amb menys aturades per assolir una notable reducció del temps de viatge. Per això la Companyia va optar substituir les antigues locomotores 0-3-0 e incorporar al seu parc una sèrie de quatre locomotores (FCA 70-74) adaptades per als serveis de viatgers a elevades velocitats.

Tot i que el control de la Central d’Aragó ho havia adquirit la Companyia Nord un any abans, l’encàrrec es va fer a la Companyia belga Tubize ja que, com hem vist abans, la Companyia es va fundar amb capital belga. Les quatre locomotores, amb un rodatge 2-4-0 van ser les ultimes no articulades adquirides pel FCA. També cal destacar que les rodes eren les de major diàmetre dins de la seva categoria (Mastodont) que van a circular a Espanya.

Encara que siguin antiquades per a la seva època, destacava la seva característica de bona corredora. El seu rodatge, ja implantat a la dècada anterior, la capacitava per afrontar els durs perfils del Central d’Aragó i, alhora, gràcies al seu diàmetre de rodes podia mantenir velocitats elevades, en la mesura que la via i el traçat ho permetessin.

3

Característiques i quadre de potència

Les locomotores de la sèrie tenen unes dimensions de 437cm d’amplada i 2067 cm. de llargada i un pes de la màquina i tender en servei de 125.375 kg. La seva potència és de 1350 cv. i podien assolir una velocitat màxima de 115 km./h. tot i que el tipus d’infraestructura no ho permetés.

La incorporació d’aquestes locomotores al parc del FCA va obligar a canviar els ponts giratoris de les capçaleres i principals estacions de la línia. En un principi es va programar substituir els existents de 14 m. per d’altres de 20 ó 22 m. però, com que a l’any 1929 es va projectar la incorporació al parc de les locomotores Garrat què, encara eren més grans, es va decidir fer els ponts de 30 metres de diàmetre.

A l’any 1931 finalment s’hi incorporen les Garrat i les Tubize passen a realitzar serveis secundaris, amb base als dipòsits de València-Alameda i Terol. L’originaria locomotora FCA 74 va ser numerada per Renfe com la 240-2074 i tota la sèrie va ser traslladada al dipòsit de Tarragona on van prestar servei entre Tarragona i Lleida fins l’any 1968. El 1972 la 240-2074 va ser preserva al Dipòsit de Vilanova i la Geltrú, on desprès s’ubicaria el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

4

Restauración de 2013-2014

Un cop obert el Museu, va ser restaurada integralment de xapa i pintura als anys 1990-91 ja que el seu estat de conservació era molt dolent. Més recentment, a l’any 2013 membres de l’Associació SiC (Socis i Col•laboradors) del Museu del Ferrocarril de Catalunya han fet una altra restauració de xapa i pintura i també han restaurat la cabina de conducció amb la finalitat de fer-la visitable, fet que des de l’estiu d’aquest 2014 és possible.

5

Cabina de la locomotora abans i desprès de la restauració

Una altra petita joia del Museu, al costat de l’Espai Cinematren és una maqueta d’aquesta locomotora a escala 1:30 on es pot apreciar la màquina amb tot luxe de detalls..

6

Maqueta locomotora tubize

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: