Patrimoni ferroviari: estació del Nord de Barcelona

17 juny
1784

Façana principal. Francesc Ribera, 1944. Fons Fotogràfic del Servei Elèctric de Renfe, Museu del Ferrocarril de Catalunya.

Construïda en una zona denominada Huertos de San Pedro, va ser coneguda com estació de Barcelona-Vilanova per estar situada en el que més tard seria carrer Vilanova. Fou erigida per la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Zaragoza i inaugurada el 21 de maig 1862, d’acord amb el projecte de Pedro Andrés i Puigdollers, enginyer de la companyia.

A més de l’edifici de viatgers, la companyia posava aquell any en servei el nou trajecte entre Montcada i Barcelona, construït en col·laboració amb la companyia del ferrocarril de Granollers. El 1878 la companyia Camino de Hierro del Norte de España absorbia a la companyia propietària de l’estació, que des del 1864 s’havia transformat en la companyia de Ferrocarriles de Pamplona a Zaragoza y Barcelona, raó per la qual l’estació seria des de llavors coneguda també com la del Nord.

1788

Andanes i vies sota la coberta Polenceau, el 1944. Francesc Ribera, Fons Fotogràfic del Servei Elèctric de Renfe, Museu del Ferrocarril de Catalunya.

L’estació original difereix substancialment de l’aspecte que es pot avui observar, fruit de la magnífica ampliació duta a terme per l’arquitecte Demetrio Ribes, possiblement la reforma ferroviària més interessant de totes les realitzades a Espanya. L’estació primitiva es configurava com una estació de pas, amb dos pavellons paral·lels a ambdós costats de les vies i una marquesina que cobria l’espai entremig. El pavelló d’accés, avui la façana lateral que dóna al parc, estava destinat al servei de viatgers, mentre que l’altre al de mercaderies, tots dos construïts amb un llenguatge  classicista, amb carreus de pedra i estuc  de color granat. La façana del pavelló d’accés és molt original, formada per un ampli pòrtic en tota longitud de la planta baixa, element molt comú en estacions franceses o italianes però inusual a l’arquitectura ferroviària espanyola. Aquesta façana ha perdut avui gran part de la seva magnificència clàssica, en part pel major volum de l’ampliació i en part per la construcció del calaix del túnel de les vies, que s’enfonsen en aquest punt en direcció a plaça de Catalunya, deixant oculta la part més baixa del pòrtic.

1845

Gabinet de comunicacions. Francesc Ribera, 1844. Fons Fotogràfic del Servei Elèctric de Renfe, Museu del Ferrocarril de Catalunya.

L’estació es va mantenir amb aquesta configuració cinquanta anys, fins que l’augment dels tràfics i la remodelació urbana de l’entorn van aconsellar una ampliació. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte de la companyia Demetrio Ribes Marco, que en aquell moment estava construint la nova estació de València Nord i havia acabat els edificis d’oficines de l’estació de Madrid-Príncipe Pío. El nou projecte era lliurat el 1911, any que van començar les obres.

1

Ampliació de l’arquitecte Demetrio Ribes, 1911. Fons Documental del Museu del Ferrocarril de Catalunya.

L’ampliació consistia en la construcció d’un cos central que unia ambdós pavellons, de manera que la transformava en una estació terme amb esquema en U. El pavelló de viatgers passava ara a ser el de capçalera, que es transformava en un espai monumental adequat a les necessitats pràctiques i simbòliques de la companyia i de la ciutat. Aquest nou cos es cobria amb una gran coberta amb marquesina corba, de manera que la testera es constituïa com a façana, solució molt emprada no solament a la gran arquitectura ferroviària europea, sinó també a l’espanyola, com testifiquen les estacions d’Atocha, Madrid-Delicias o Almería.

P1030439

Façana principal, avui. El pavelló de la dreta es seu de la policia local. Rafa Salvador, 2013.

La nova marquesina no era continuació de l’antiga, que disposava d’una cintra tipus Polonceau amb la funció original de recobriment de vies i andanes, sinó que se’ns mostra exempta, configurant el vestíbul com nou gran espai d’accés. Ferro i vidre, grans dimensions i il·luminació, sorprenen en aquest espai, construït amb un estil modernista d’influència vienesa, on els elements decoratius de les arts menors s’integren brillantment amb la gran arquitectura i enginyeria. La façana es repeteix amb la mateixa configuració a l’interior del vestíbul, per a donar accés a andanes i vies. Ambdues es recolzen sobre murs d’obra, en els quals es disposen les portes d’accés.

P1030445

Acurada decoració dels elements estructurals de la façana. Rafa Salvador, 2013.

Flanquejant la gran marquesina es disposen dos pavellons que tenen una importància especial, ja que serveixen de transició per a enllaçar amb la construcció antiga. La complexa transició es realitza de forma delicada, amb gran respecte per l’obra anterior, mitjançant la construcció d’una zona que comunica els nous pavellons amb aquells altres originaris. Aquets, per la seva banda, tenen una profusa decoració modernista que s’observa en tots els seus elements estructurals: manyeries, mobiliari, taquilles, etc., són dissenyades seguint el mateix acurat llenguatge secessionista de l’escola vienesa. La influència renovadora de Demetrio Ribes a l’arquitectura ferroviària va ser considerable, doncs a partir d’ell, la pròpia companyia Nord abandonà l’estil Segon Imperi francès que fins llavors havia caracteritzat a les seves estacions més significatives.

P1030455

La façana lateral que dona al parc va ser la façana principal fins el 1911. En primer terme, a l’esquerra, la zona de transició amb la construcció nova. Rafa Salvador, 2013.

L’estació de Vilanova va prestar servei com a tal fins el 1972, quan el Ministeri d’Obres Públiques va decidir traslladar l’arribada de totes les línies de ferrocarril a l’Estació de França, en aquells moments denominada Barcelona-Terme. L’estació va quedar en situació d’abandonament fins que el 1983 l’ajuntament va comprar a Renfe els terrenys i convertí l’antic pavelló de mercaderies i el pati de carruatges en estació d’autobusos, que va entrar en funcionament el 1992, mentre que la nau central l’ocupà un poliesportiu municipal, després d’haver estat seu de les proves de tennis de taula durant els Jocs Olímpics de Barcelona.

P1030462

Pabelló sud. Rafa Salvador, 2013.

L’antiga estació de Barcelona-Vilanova, avui denominada oficialment Barcelona-Nord, és l’estació terme més antiga que es conserva de totes les grans estacions barcelonines. Ha estat catalogada pel consistori com a Bé Cultural d’Interès Local.

Advertisements

Una resposta to “Patrimoni ferroviari: estació del Nord de Barcelona”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Fons fotogràfic: antiga estació de Reus-Avenida | - Juliol 11, 2013

    […] seva tipologia era bastant curiosa, amb molta similitud estructural amb l’estació de Barcelona-Vilanova, que vam comentar recentment. Encara que sempre va ser una estació terme, la seva morfologia […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: