Patrimoni ferroviari: viaducte dels Massos, a Duesaigües

6 maig
Sin título-2

Viaducte dels Massos. Hilario, 2009. Publicada en Panoramio: http://www.panoramio.com/photo/21489222

 

Línia Madrid a Barcelona, PK 562/501. Duesaigües (Tarragona). 217 metres, 14 trams. Maó vermellós, carreus i maçoneria. Enginyer Eduard Maristany, 1890

Continuem aquesta secció amb la passejada pels ponts de ferrocarril, en aquest cas pels construïts amb materials petris: a la xarxa ferroviària espanyola més d’una tercera part dels ponts i viaductes estan construïts amb aquest material.

A les primitives línies de ferrocarril de la primera meitat del segle XIX, la pedra va constituir el material de referència per a la construcció de ponts i viaductes. La tècnica de construcció d’arcs de pedra havia experimentat importants progressos al el segle XVIII i, encara que la capacitat i robustesa necessàries per a suportar el pes de locomotores i vehicles eren superiors a aquelles que requerien les càrregues dels antics camins i calçades, el seu disseny i tècniques de construcció no van requerir cap canvi qualitatiu per a adaptar-se a les majors exigències. Així, la major part de la càrrega que han de resistir els ponts de pedra correspon al seu propi pes. El gran increment de càrrega variable que suposa el tren no implica una variació dràstica de la càrrega total, com sí succeïa amb els arcs de fusta o fosa, molt més lleugers.

10604

El viaducte acabat d’aixecar. Andonard y Cª, 1890. Arxiu fotogràfic del Museu.

En aquests primers anys es van construir ponts de pedra per milers, procés que va continuar al llarg de tot el segle, encara que progressivament el seu ús va anar retrocedint gradualment pel desenvolupament de la siderúrgia: tot i així, al llarg del segle XIX es van seguir erigint grans viaductes de pedra. Encara són molt nombrosos els que segueixen donant servei a les línies fèrries. El percentatge és major en aquells llocs on el desenvolupament econòmic va ser més incipient, on es van tendir per tant més quilòmetres de línia abans que es consolidessin definitivament els ponts metàl·lics, com a Gran Bretanya.

10280

Com molts altres, va ser parcialment volat a la Guerra Civil Española. Jaume Ribera Llopis, 1939. Arxiu fotogràfic del Museu.

Tots els ponts de pedra requerien ponts previs de fusta que suportessin la volta durant la seva construcció. En els més alts, les cimbres havien de construir-se sobre les pròpies piles ja aixecades, on es deixaven carreus que sobresortien o buits per l’encastament de mènsules provisionals de fusta que encara es veuen o intueixen en molts d’ells.

El viaducte dels Massos rep el nom del barranc sobre el qual s’erigeix. Està situat al costat de la localitat de Duesaigües, apel·latiu que fa per la seva banda referència als dos cursos d’aigua entre els quals es situa i que són necessaris salvar amb dos viaductes per a donar continuïtat a la plataforma ferroviària. Els dos ponts (Massos i Enseula) són de construcció similar, encara que el dels Massos és de més llarg i amb perfil corb: maçoneria amb carreus en els angles i maó vermellós en paraments i voltes. Els viaductes més alts s’han resolt tradicionalment amb arcs poc rebaixats, amb freqüència semicirculars com en aquest cas, ja que la major fletxa de l’arc incrementa poc el volum de pedra i no afecta a la cota de la rasant: els arcs semicirculars tenen a més menors embranzides horitzontals que els rebaixats.

3692

Els materials petris són més adequats per a la construcció de grans viaductes de perfil corb. Francesc Ribera, anys 50. Fons del Servei Elèctric de Renfe, Arxiu Fotogràfic del Museu

Dissenyat pel jove enginyer Eduard Maristany, està situat a escassos dos quilòmetres de la boca sud del famós túnel de L’Argentera, que comentarem en altra ocasió, la costosa finalització de qual va dur a la ruïna, entre altres raons, a la companyia dels Directes (Ferrocarriles Directos de Madrid y Zaragoza a Barcelona), que seria absorbida per aquella del TBF (Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia) el 1886. Com molts altres, el viaducte dels Massos va ser bombardejat a la Guerra Civil Espanyola i els arcs centrals van haver de ser reconstruïts amb formigó: encara pot veure’s la diferència de color del nou material.

Sin título-1

Vista des del fons del barranc. Jordi Doménech, 2011. Publicada en Panoramio: http://www.panoramio.com/photo/55843529. Llicència Creative Commons 3.0

Amb l’aparició de l’acer i el formigó a partir de començament de segle XX, aquesta tipologia de ponts va caure en desús. Tot i així van seguir realitzant-se de forma esporàdica al llarg de tot el segle. Tot i no ser BIC’s, els viaductes del Massos i d’Enseula estan tots dos inclosos a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Advertisements

2 Respostes to “Patrimoni ferroviari: viaducte dels Massos, a Duesaigües”

  1. Joan Alberich González Mai 6, 2013 a 11:12 #

    El imponente viaducto de los Masos (kilómetro 562,501), construido en 1890 y formado por 14 arcos de fábrica mixta de ladrillo y sillería, con una longitud total de 217 metros y una altura máxima sobre el fondo del barranco de 37,15 metros, fue dinamitado en enero de 1939, resultando destruidos los dos arcos centrales. La obra, finalizada en el mes de mayo, respetó la armonía general de la construcción, si bien los dos arcos reconstruidos se distinguen claramente del resto, aún hoy en día, por haber sido erigidos con hormigón.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: