Fons documental: Plànol del Pont de la Riera de Vall de Gurb

26 nov.

Autor desconegut. Cartolina, 66 x 132 cm. Escala ca.: 1:50. Data ca.: finals segle XIX.

El plànol, únic element que es conserva del projecte d’ampliació i millora del pont, ha estat recentment rescatat d’entre els fons documentals pendents de catalogació i sotmès a un procés de neteja i restauració. El seu valor radica, a pesar del mal estat de conservació i de que la data és inexistent, a ser un plànol original del primer pont de ferro (1868) construït per La Maquinista Terrestre y Marítima, avui situat a les instal·lacions del Museu de Vilanova, inclòs en la seva col·lecció d’elements d’infraestructura ferroviària.

El principal material per a la construcció de ponts ferroviaris al segle XIX va ser el ferro. Per la dificultat de la seva construcció, els ponts metàl·lics van ser els elements més significatius de totes les obres de fàbrica. D’entre totes les tipologies constructives, la biga d’ànima plena, tècnica amb la qual es va construir el pont de la Vall de Gurb, va ser emprada freqüentment per superar llums d’escassa longitud, essent un dels sistemes més utilitzats en la construcció dels petits ponts en la segona meitat del segle XIX. A França i Anglaterra, on l’establiment de la gelosia va ser més tardà, l’ús de la biga d’ànima plena es va perllongar durant bastant temps.

A Espanya, on la majoria del material era importat degut a l’escassa capacitat de la indústria siderúrgica nacional, la influència francesa va ser molt important, raó per la qual en aquesta època es van construir nombrosos ponts d’ànima plena. Com el seu nom indica, en aquest tipus de biga, el cap superior i inferior de la biga principal s’uneixen amb un element massís que constitueix l’ànima i que generalment té el mateix espessor en tota la seva superfície. Té l’inconvenient de presentar la mateixa resistència a l’esforç en totes les seves seccions, per la qual cosa el material no es troba adequadament distribuït a les necessitats de l’esforç. L’excés de material les fa per altra banda poc econòmiques. No obstant això, enfront dels trams amb bigues alleugerides, presenten l’avantatge de la seva gran facilitat de construcció, ja que no precisen la unió de múltiples elements d’aquelles. A més, la unió de les biguetes del pis a l’ànima plena és més senzilla, al no haver de forçar-la únicament en els nusos, com ocorre en el cas de les gelosies. Encara que aquest tipus de biga va ser principalment emprada en els primers temps, va ser recuperada després de l’establiment de la soldadura a mitjan segle XX.

A començament de segle XX tots els ponts van haver d’adaptar-se a les exigències de les noves locomotores, més pesades i ràpides, pel que molts d’ells van ser substituïts per noves propostes constructives, com les bigues articulades tipus Pratt o nous materials com l’acer i el formigó armat, atenent a les diferents necessitats de tensió i resistència, que van evolucionar al llarg del temps. La Maquinista Terrestre y Marítima, que en principi no havia considerat la construcció d’aquest tipus estructures, acabaria construint més de 700 ponts, entre ferroviaris i carreters, davant les dificultats de la indústria espanyola per satisfer la demanda, necessària per a salvar els nombrosos accidents topogràfics de l’accidentat terreny. Amb 24,200 m, el pont de la Vall de Gurb, va estar situat originàriament en el punt quilomètric 59/531 de l’actual línia de Barcelona a Maçanet-Massanes, a l’entrada de l’estació de Blanes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: