La joia del Museu del mes de novembre: pont de senyals de l’estació de Barcelona-França

16 nov.

El pont de senyals al Museu de Vilanova.

La senyalització és un dels elements fonamentals per facilitar la seguretat de la circulació ferroviària, especialment a partir del moment en que la densitat del tràfic i el major nombre de vies va fer cada vegada més complexa la seva gestió. El progressiu augment de les circulacions a l’estació de Barcelona-França va obligar a instal·lar a la seva entrada un pont de senyals amb tres semàfors. Un semàfor és un pal dotat d’una paleta o braç articulat que pot adoptar diverses indicacions.

Detall de semàfor. Jesús Tarruella, 2012.

Els senyals ferroviaris han anat evolucionant progressivament des dels sistemes manuals als electrònics actuals, passant pels sistemes mecànics i elèctrics. El braç mecànic va substituir al braç de l’home, que va ser el primer sistema utilitzat als albors del ferrocarril per indicar als maquinistes que la línia estava ocupada o lliure, tasca encomanada a la denominada en aquell temps policia de ferrocarrils. Els semàfors van relegar als sistemes manuals en les tasques de parada i autorització de moviment, encara que es van fer servir principalment per indicar l’adreça que havien de prendre els trens en els desviaments.

El pont de senyals, instal·lat a l’accés a la rotonda del Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El braç mecànic començà essent accionat a peu de senyal, però aviat es va utilitzar un filferro per a unir el senyal amb l’estació més pròxima i accionar-lo a distància. A més d’aquest sistema, es va utilitzar també la transmissió rígida de barres, la hidràulica i l’elèctrica. La companyia MZA va ser la que més va fer servir aquesta tipologia de senyals, que podien oferir tres posicions: anunci de parada (braç inclinat 45º), alt (posició horitzontal) i via lliure (vertical). Segons augmentaven les necessitats d’explotació, els senyals es van anar fent més complexes, precisant-se de sistemes múltiples com el de l’estació de França, que resolien el problema de la transmissió d’ordres i informacions als maquinistes, governats des de posts de comandament.

El pont de senyals al seu emplaçament original als anys 40. Francesc Ribera, Fons del Servei Elèctric de Renfe.

En el cas del pont de senyals de l’estació de França, el semàfor de l’esquerra correspon a un senyal de maniobres, el del centre és un senyal d’entrada, mentre que el semàfor de la dreta és també un senyal d’entrada, però dotada de braç d’autorització de despasament. Va ser construït el 1929 per l’empresa nord-americana General Railway Signal-GRS per a la companyia MZA i instal·lat a la bifurcació Don Carlos, a la línia Barcelona-Mataró. El 1989, amb motiu de les obres de remodelació de l’estació relacionades amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va desmuntar juntament amb la taula d’enclavaments que el governava, i tot el conjunt va ser traslladar al Museu del Ferrocarril, evitant que es desballestés.

==============================================================================

Puedes encontras esta información en castellano en la página correspondiente de la enciclopedia Wikipedia

==============================================================================

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: