La joia del Museu del mes d’octubre: col·lecció de maquinària pesada per al manteniment de via

5 oct.

Disposició de la maquinària a les vies del Museu

Des de fa alguns decennis, l’estesa i manteniment de la infraestructura ferroviària són operacions altament mecanitzades que comporten una gran complexitat, ja que han de servir perquè els moderns trens puguin desenvolupar les seves prestacions de forma segura i confortable. A les instal·lacions del Museu de Vilanova pot veure’s un conjunt de maquinària pesada de manteniment de via format per una batonadora-anivelladora-aliniadora, una perfiladora i una batonadora lleugera d’ample variable. Aquestes peces serveixen per col·locar i distribuir de la manera més adequada el balast, aconseguint una geometria òptima de la via. Es tracta de vehicles dels anys seixanta i setanta del segle passat, bastant sofisticats per a la seva època. El conjunt va ser donat per l’empresa COMSA a l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Lleida el 1993, per a la seva preservació i exposició en aquest museu.

D’esquerra a dreta: batonadora-anivelladora-aliniadora, perfiladora i batonadora lleugera d’ample variable.

Als inicis del ferrocarril les exigències de qualitat de la via eren bastant reduïdes, conseqüència de les limitades velocitats dels primers trens. La preocupació bàsica era la seguretat, principalment per a evitar els descarrilaments, molt nombrosos: l’únic manteniment consistia en la correcció puntual d’aquells defectes que comprometien la circulació dels vehicles. L’augment progressiu de les velocitats va provocar que es tinguessin en consideració, a més del criteris de seguretat, els de comoditat, que eren molt més exigents. Això va donar lloc al naixement de la revisió periòdica, que consistia en una actuació sobre tots els elements constitutius de la superestructuraa intervals fixos de temps, amb la finalitat de restituir els paràmetres originals. Amb el temps les diferents actuacions es van anar sistematitzant, donant lloc a la denominada conservació metòdica que, amb uns cicles prefixats, contempla al revisió de tots els elements que constitueixen el camí de rodatge.

Grup d’obrers efectuant tasques de manteniment a meitat segle XX

Fins els anys 50 de segle passat, totes les labors de manteniment de via es realitzaven manualment: anivellació, alineació, batonat, perfilat i renovació van fer servir gran quantitat de recursos humans, llavors molt econòmics, en la majoria d’ocasions treballant en condicions penoses. Les tasques manuals no merament puntuals van ser progressivament substituïdes per maquinària pesada. En l’actualitat aquesta maquinària restableix els paràmetres geomètrics als seus valors teòrics mitjançant missions de batonat i perfilat, tasques que es complementen amb el desguarnit quan la deterioració depassa certs límits. Tot això es complementa amb l’estabilitzat dinàmic, consistent a sotmetre la via a una càrrega vertical variable i a una oscil·lació horitzontal per tal de consolidar el conjunt de la superestructura.

Després la darrera circulación de l’AVE Madrid-Sevilla, els equips de manteniment fan la seva tasca amb la batonadora B-50D-FR. Foto COMSA.

Les primeres maquinàries pesades adquirides per Renfe daten de 1956. Es tractava de modestes batonadores que no comptaven amb cap mecanisme d’anivellació ni alineació, de la casa suïssa MATISA, nom amb el qual es coneixeran popularment a partir de llavors aquest tipus de vehicles. El 1964 s’adquireix una sèrie de maquinària capaç de realitzar l’anivellació automàtica de la via, així com les primeres màquines desguarnidores-garbelladores de balast. El 1970 l’hegemonia de la casa MATISA es trenca amb l’adquisició de les primeres màquines de la casa austríaca PLASSER. Fins llavors les màquines desenvolupaven la seva tasca de forma aïllada, d’acord amb les necessitats de la xarxa. A partir de principis dels 70 es creen els Grups de Gran Rendiment, adscrits a determinades zones geogràfiques.

Treballs de nivelació i aliniació amb la batonadora BRNI-85 a Talavera de la Reina (Toledo), el 1982.

El treball de tota aquesta maquinària, en part propietat de la companyia Renfe (avui de l’ADIF), en part en mans de diferents companyies privades a les quals s’encomanen els treballs, es complementa amb el realitzat pels denominats trens herbicides. L’eliminació de la vegetació resulta d’especial interès, ja que la seva existència constitueix un problema per a la seguretat de la circulació. Per altra banda, per a velocitats superiors a 160 km/h (avui dia tota la xarxa bàsica), es fa imprescindible el tractament del cap del carril mitjançant el seu esmolat i reperfilat. Aquest sistema es va aplicar per primera vegada a Espanya el 1987, mitjançant un vehicle especial capaç de realitzar aquesta tasca.

Puedes encontrar toda esta información en castellano en la página de Wikipedia: Vehículos para el mantenimiento de la vía

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: