La joia del Museu del mes d’agost: vagó tancat tipus UIC, J-402.915

26 jul.

El vagó J, al pont giratori del Museu

Entre la col·lecció de vehicles que disposa el Museu destaca per la seva representativitat el vagó tancat sèrie J 400.000, que es troba adaptat com a sala de projecció audiovisual, i on es podrà gaudir durant aquest mes d’agost el documental Trens en blanc i negre que, amb una durada de 40 minuts, mostra l’evolució del material rodant des de començaments del segle XX fins a finals dels anys 70.

El desenvolupament dels vagons ha estat íntimament lligat a l’evolució dels tràfics de mercaderies per ferrocarril, sempre escassos a Espanya en relació amb la resta d’Europa. La limitada dimensió industrial del segle XIX va provocar que el transport de mercaderies estigués essencialment restringit a productes agrícoles i ramaders per al proveïment de nuclis de població importants i a alguns intercanvis en zones rurals. Per això, en els seus orígens tots els vagons eren de tipus ordinari, classificats en dos grups únics: coberts o descoberts. Excepte alguna rara excepció, tots ells eren de dos eixos, construïts totalment en fusta, inclòs el bastidor. A partir de 1880 el bastidor va passar a ser metàl·lic, el que va permetre augmentar la seva capacitat de càrrega. Des de principis del segle XX es va començar a utilitzar l’estructura de caixa metàl·lica, mantenint-se la fusta en les parets, pis i sostre.

Moviment manual de vehicles a les instal·lacions de l’estació de mercaderies de Barcelona-Morrot a meitat segle XX. Foto Francesc Ribera

Dins de la categoria de vagons coberts existien els vagons quadres, els gàbies i els tancats. Com el seu nom indica, els vagons quadres es destinaven al transport de cavalls que, en nombre de 5 o 6, anaven distribuïts en posició transversal mitjançant diverses parets divisòries. Els vagons gàbies se subdividien en tres grans grups, en funció de la tipologia del transport: bestiar oví o porcí, aus o fruites. Vagons gàbies i quadres van ser els primers vagons especialitzats en el tràfic ferroviari en la xarxa nacional. Pel que fa als vagons tancats, eren destinats al transport de tot tipus de mercaderies. Els va haver amb un pis intermedi, per a evitar l’aixafada dels productes pel seu propi pes, especialment les fruites i hortalisses.

Com a conseqüència de la signatura de l’Estatut Ferroviari de 1924, al que totes les companyies ferroviàries es van adherir i pel qual l’Estat assumia les despeses de les noves inversions, es va crear la Comissió d’Unificació del Material Ferroviari, que va dissenyar els tipus bàsics de vehicles que havien d’adquirir a partir de llavors totes les administracions ferroviàries de via ampla per abaratir els costos derivats de la varietat de diferents models de vehicles existents. Van ser dissenyats 10 tipus bàsics de vagons que admetien una gran quantitat de variants. Coneguts com a vagons unificats, els primers van aparèixer el 1929, construint-se els últims el 1960.

Vagó gàbia de tres pisos de la companyia TBF, el 1880

La següent evolució la constitueixin els vagons de la sèrie 300.000, construïts en els anys 50 i 60 i que derivaven directament del tipus unificat, encara que amb una longitud major, per a la qual cosa el bastidor va ser reforçat amb un doble travesser. Es van realitzar gran varietat de tipologies, sigui construïts de nova factura, bé mitjançant la transformació de tipus primitius existents. Alguns d’ells van estar en servei fins fa pocs anys, equipats amb fre d’aire comprimit que en origen no tenien.

El vagó, com a sala de proyecció audiovisual a la rotonda del Museu

Els vagons UIC (Unió Internacional de Ferrocarrils) van aparèixer a Renfe com prototipus el 1961. Van circular comercialment des del 1965, generalitzant-se a partir dels anys 70. Avui dia, la majoria del parc de vagons de Renfe són d’aquest tipus. En relació als tancats, s’han construït les sèries J-400.000 i J-600.000. No obstant això, l’abandó progressiu en els últims anys dels tràfics no rendibles, principalment el transport de mercaderies disperses, els ha anat relegant progressivament, el que ha comportat el desballestament prematur de molts d’ells. El vagó J-402.915 que actualment es conserva en el Museu, va ser construït el 1974 als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, i restaurat l’any 2004 per l’ajuntament de Granollers per commemorar els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a aquesta localitat. Després dels actes festius va ser traslladat a Vilanova on, transformat en petita sala de projecció, forma part de la col·lecció de vehicles.

Advertisements

Una resposta to “La joia del Museu del mes d’agost: vagó tancat tipus UIC, J-402.915”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Viu l’estiu al Museu del Ferrocarril | - Juliol 5, 2013

    […] que fa a les activitats preparades, hem dissenyat una oferta per a tothom. Com a programació del vagó J, tot els cap de setmana de l’estiu projectarem “La locomotora de vapor en Espanya” (dècada […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: